vendredi, décembre 28, 2007

Hoy voy a buscar una buena oportunidad para marcar el paso de este caso de nunca cerrar, hoy voy a embestir contra la mala voluntad para ponerle freno a este pleno que me salió mal, antes que la noche me despierte a la mañana, antes que la pena me dibuje nueva cara, antes que sepa que me hace falta, voy a olvidarla, quiero olvidarla. Hoy voy emprender la recuperación de tanta copa rota y tanta cuota de desilusión, de añoranzas de esperanza y desesperación, comiendo la manzana mi alma sana entera se escapó, antes que la suerte pise fuerte por mi espalda, antes que me encuentre pataleando madrugadas, antes que sepa que me hace falta voy a olvidarla, quiero olvidarla. Coti Sorokin [2002]

mercredi, décembre 26, 2007

planter des clous


I am a fan...

mercredi, décembre 19, 2007

we've got to put the sun back in our hearts

Aquesta és una de les [moltes] noel gallagher's favourite bands, però això no té importancia, el que sobresurt d'aquest disc són els tres megasingles que conté: who's gonna find me, jacqueline & put the sun back. Què tenen aquestes tres cançons? La melodia! i linees com: "you left before the rain came down, december was the only sound, all the leaves fell to the ground, when you went away"... Bravo! La resta és honrosa, però amb les seves tres galetes lluminoses, aquest CD surt victoriós de moltes batalles.

lundi, décembre 17, 2007

buffalo storm

"En Buffalo (Western NY), a medianoche, la nieve llegó a los dos metros y medio sobre el nivel de los coches. Archie se dijo que aquello no podía ser verdad, no puede ser que no lo avisaran por la tele, en Rochester ayer lucía el sol. Tomó la Interstate 290, puso el CD de Primitives y no pudo evitar pensar en como lo sagrado pasa a ser traición, en imágenes de junglas, lunas, fieras, estrellas, lobos, satélites, cabañas en los árboles y promesas en la oscuridad. Para cuando llegó a la ciudad, la nieve ya llegaba a los tres metros"

dimanche, décembre 02, 2007

Habrá que desenvainar las espadas del texto, y escribir una canción aunque no haya algún pretexto, y dedicársela al primero que pase caminando, al que se quedó pensando, al que no quiere pensar, al olvido selectivo, a la memoria perdida, a los pedazos de vida que no vamos a perder jamás. Andrés Calamaro [2007]