T'ho vaig explicar un dia, són les bambas més guapas del món. Si m'haguessin deixat dissenyar les meves bambas ideals les hauria fet així. Negres amb les ratlles blanques, el problema és que ténen vida pròpia. Surto a donar un volt, no tinc destí precís -estic convaleixent encara, my heart is broke, per molt que canti el senyor Lloyd mai estàs preparat del tot- i sempre em porten al mateix barri, als mateixos llocs, a la mateixa plaça. És maco el barri, i seria maco patejar-lo al teu costat, però ara ja no. Saps, últimament em trobo pensant que la tristesa del teu final, de la teva manera de no dir adéu, és més gran que la tristesa de trobar-te a faltar.